Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Index Achillea millefolium. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Index Achillea millefolium. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 de març del 2025

Achillea millefolium L.

NOMS: Milfulles. Herba de tall. Camamil·la vera. Castellà: Milenrama. Milefolio. Hierba de las heridas. Aquilea. Alcanfor. Alhucema. Cientoenrama. Gallego: Herba da rula. Herba dos carpinteiros. Èuscara: Millorria. Occità: Milafuèlhas. Milo-fueio. Trunija roge. Èrba dau charpentier. Portuguès: Erva-das-cortadelas. Milefolio. Francès: Achillée millefeuille. Millefeuille. Italià: Achillea millefoglio. Erba dei tagli. Anglès: Bloodwort. Yarrow. Staunchweed. Elfshot cow. Lady's fingers. Tansy. Alemany: Garbenkraut. Gemeine Schafgarbe. Gewöhnliche Schafgarbe. Neerlandès: Gewoon Duizendblad. Grec: Αγριαψιθιά. Αχίλειον το χιλιόφυλλον. Χιλιόφυλλον. Xinès: Shi.

SINÒNIMS: Chamaemelum millefolium (L.) E.H.L. Krause; Alitubus millefolium Dulac;

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana: La regió eurosiberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa. Amèrica del nord: Mèxic, Estats Units, Canadà.

HÀBITAT: creix a pastures, camps abandonats i llocs alterats, fins als 2000 metres d’altitud. Cultivada com ornamental als jardins.   

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç, rizomatosa, poc ramificada, amb tiges erectes acanalades, cobertes de pèls i amb medul·la esponjosa blanca, de fins 70 cm d’alçada. 

Fulles basals de fins 15 cm de llargària, amb curt pecíol o sèssils, 2-3 pinnatisectes, molt dividides en folíols linears, semblant a una ploma d’ocell. Les caulinars alternes, iguals però més petites.

Flors agrupades en petits capítols amb unes 20 flors discals hermafrodites, grogues, tubulars, de 2-3 mm, i cinc flors externes femenines amb lígula blanca curta i tridentada, totes embolcallades per el involucre de bràctees en 3 fileres, el·líptics o oblongs amb el marge escariós; els petits capítols estan reunits en corimbe pla i dens. (Hi ha cultivars amb les flors de colors diversos) Té una prolongada floració entre maig i octubre.

Fruit en aqueni comprimit de 2 a 3 mm de llarg, glabre, de blanc a gris, finament estriat en forma longitudinal i sense papus.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una cultivar és una planta cultivada que ha estat seleccionada i a la qual s'ha donat un nom únic per raó de les seves característiques útils o decoratives. El terme cultivar no pot ser intercanviat amb el de varietat botànica. 

USOS I PROPIETATS: Es conrea en test, par a flor de tall o al jardí en parterres o entre altres plantes per afavorir la fauna útil. És una planta excel·lent com hostatge d’insectes depredadors de plagues, és a dir d’insectes útils per al control biològic a l’hort i al jardí, especialment per a plagues de pugons i mosca blanca.

És molt rústica. Creix a ple sol, en substrat ben drenat no massa sec, i clima temperat, tot i que suporta una sequera moderada i tolera les gelades. Vegeta bé en sòls lleugerament àcids o calcaris pobres però ben drenats perquè no suporta els sòls amb excés d’aigua. No sol patir plagues ni malalties. Els problemes són fisiopaties per excés d’humitat i drenatge deficient. Multiplicació per llavor cobrint-les amb una fina capa de substrat, o per divisió del rizoma a la primavera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Achillea està dedicat al mític heroi grec Aquil·les (Achille) que hauria utilitzat aquestes plantes per curar les ferides rebudes en la batalla. Lèpítet específic millefolium deriva del llatí “mille” mil i de “folium” fulla, per les fulles finament dividides.

En medicina popular és usada popularment des de temps antics contra el mal de ronyons o de fetge, les infeccions pulmonars o intestinals i els dolors de la menstruació. També té propietats hipotensores i antihemorràgiques, pel que s'utilitza per tractar varius, hemorroides o cicatritzar ferides. Aplicada com a xampú, estimula el creixement del cabell i evita la formació de caspa.

En la jardineria actual són moltes les cultivars disponibles amb ventall cromàtic que abasta des del roig vellutat de ‘Xarxa Velvet’* al rosa intens de ‘Rose Madder’, el roig granat de ‘Pomegranate’ o el rosa malva de ‘Lilac Beauty’. En alguns, la tonalitat de les flors canvia a mesura que envelleixen, com en les del popular ‘Terracotta’, que passen dels ataronjats als grocs; les del ‘Kelwayi’, que viren d'un rosa suau a un intens, o les del ‘Lansdorferglut’, el rosa profund del qual es converteix en un crema apagat, que ha obtingut el Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society gràcies a les seues qualitats jardineres.

Achillea millefolium va ser descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 2: 899. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...